Activitat 23.Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I de Hume.

El fragment tracta sobre les accions humanes, que inspira a l'home a fer-les?
En aquest fragment cal destacar dos conceptes, el plaer-gust i la raó.
Perque un home faci una acció té que desitjar-la, per després poder fer-la. La raó no condueix a l'empeny de fer l'acció, són les passions qui promouen a duur a terme l'acció.
Totes les acciones estan mogudes per un fi, la persona que fa esport, ho fa per sentir-se millor, estar sa, i si preguntem perque vol estar sa, respondra per tenir diners o qualsevol altre fi, i el fi ultim és la felicitat. Aleshores les accions humanes es troben guiades pels sentiments, passions i no per la raó.

Activitat 21

Aquest fragment de l'Abstract escrit per Hume, parla de la relació del moviment a través de les boles d'un billar. Com ell diu el moviment sorgeix a partir del xoc d'una bola que és la causa amb un altre que és l'efecte, així s'origina el moviment, i Hume torna a criticar el racionalisme, en aquest cas el principi de causalitat.
En el cas de la bola aquesta no te perqué torna a colpejar la mateixa, ja que pot no tocar ninguna o tocar un altre de qualsevol.
La causa i l'efecte estàn relacionades però no hi ha una conexió, sinó que es dóna una causa seguida d'un efecte.

Activitat 20

Com va formular Descartes, considera l'existència de tres tipus de substàncies, Déu, el Jo(subjecte), i el món.
Descartes realitza una serie d'enunciats per tal de demostrar l'existencia del jo: (Puc dubtar dels sentits, de la realitat, de les realitats matemàtiques, però no puc dubtar de que estic dubtant, si dubto estic pensant, i si penso, és que sóc). A partir d'aquest enunciat Descartes afirma de que l'ésser existeix ja que pensa, aleshores no es un no-res.
Hume radicalitza la teoria de Descartes ja que el Jo ha de provenir de l'experiencia i no de la raó,també que per coneixer el Jo hem de percebrel pels sentits i hem de tenir la idea present del Jo.

Projecte 6 audio

Guillem d’occam

View more presentations from guillempaz.

Fets històrics del segle XIII-XIV, Guillem D'occam

Finals del Segle XIII

1291-1327: Regnat de Jaume el just
1296: Incorporació d'Alacant al Regne de València.

Segle XIV

A Itàlia s'inicia el Renaixement.
1305: En Aviñon, el papa Clement V, trasllada la sede papal des de Roma.
1309-1343: Hegemonia dels Anjou a la península itàlica.
1315.1317: A Europa, la fam mata a millons de persones, provocada pel canvi climàtic, l'anomenada edat de gel.
1337-1457: Guerra dels cent anys.
1348-1351: Apareix la pesta negra, que mata a un terç de la població Europea.
1354: Presa de Gal·lípoli pels turcs.
1362: Caiguda d'Adrianàpolis a mans dels turcs.
1378-1417: Cisma d'Occident.
1391: A Inglaterra estalla la Gran revolta campesina.
1394-1417: Pontificat de Benet XIII, papa Luna.
1396: batalla de Nicópolis ( al Nord-oest de Grècia).
1397: Presa d'Atenes pels otomans.

El mite de la vida

Exemples com la pelicula matrix, mostren els dos mons que morfeo ofereix, un món que és una espècie de programa informatic en el qual tot es copiat del món intel·ligible i fals per mol real que aparenti, el que anomena una imatge pròpia residual. Morfeo es pregunta que és real? real és allò que perceps en els sentits, com olors, gustos, el que veus, o no és més que impulsos electrics que reps al cervell? Enfoca la vida com un somni etern apartat de la real vida, esclaus de la rutina.