Adequació i verificació pragmàtiques

-Quina relació s'estableix en el text entre la i la real de les persones?
Que les dues formen part de les nostres idees, la veritat forma part de la vida perquè hi ha una concordança en la certesa d'un problema o qüestió.
-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa? Quan les idees es poden assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar, aquestes són el significat de la veritat.
-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina? Sí, busquen adaptar-se a circumstancies practiques i no teoriques.
-Por haver-hi el cas de idees certes sense conseqüències pràctiques? sí, ja que nosaltres, allò que posem en pràcica no ens preguntem: perquè és així, sinó que ho fem sense preguntar-ho a nosaltres mateixos. Per exemple quan escribim no ens preguntem perque utlitzem aquest simbols, aquestes normes per desenvolupar un text o informació.

William James:

William James (Nueva York; 11 de enero de 1842 - New Hampshire; 26 de agosto de 1910); filósofo estadounidense con una larga y brillante carrera en la Universidad Harvard, donde fue profesor de psicología. Fue hermano menor del famoso escritor Henry James.Representó un influyente papel en la difusión del pragmatismo. Por otra parte, su pensamiento se relaciona con una doctrina que él mismo llamó empirismo radical.
En 1904 publicó ¿Existe la conciencia? i en 1907 publica Pragmatismo.
Su vida marcada por la juventud donde se observaba como obligado a vivir.

Veritat, Realitat , Concordança

La veritat és allò que fa cert el que és cert, és real. La concordança és allò verdader o una proposició certa. La concordança són enunciats certs i veritables, i és cert quan es verifica la realitat. Concorda lo certa amb la realitat.

Hipòtesi, llei i teoria

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques? Què és la necessitat de descobrir el perquè dels fenòmens. És la confirmació verificada del fenomen en canvi la teoria són enunciats dels quals es poden deduir totes les lleis d'una ciència.
-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
La teoria de la evolució:
Es caracteritzen per les lleis naturals, les lleis sexuals i les lleis genètiques.

Veritat i Perspectiva

Dos homes miren un paisatge des de punts de vista diferents. Veuen diferent, encara que el paisatge sigui allà, ja que cada persona té el seu únic punt de vista. La realitat només pot ser vista des d'una perspectiva determinada, hi ha una tercera vista que no podem adquirir els altres dos homes que és l'autèntica.
El compararia amb el subjectivisme i realisme ja que no hi ha veritat absoluta sinó que és relatiu.
També influiria el perspectivisme perquè cada un de nosaltres i cada generació té la seva pròpia visió de la realitat, cadascú som una perspectiva.

Pag 31 n'1

Com justificaries que l'afirmació és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia?
En que consisteix la savies? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
a) Un científic premi Nobel de la seva especialitat.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista, reconegut pels millors crítics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.
e) Una persona deliç

Jo em decantaria cap a la vella que ha acumulat molta experiència ja que demostra el major grau de saviesa, encara que no mostri aquell valor que desconeixeriem d'aquella persona. Al llarg de la vida s'apren desde que es neix fins arribar a la mort, i durant aquests anys fomentes l'experiència viscuda.

Dedinicions filosòfiques...

Saber Ordinari: és l'experiència que aprens de la vida quotidiana, cada dia n'haprens més, sense saber el què.
Saber científic: es basa en saber el què de les coses a través de experimentació i aplicació de les matemàtiques, tot què té un perquè.
Saber Filosòfic: és l'experiència que s'adquireix pensant, utilitzant la raó amb la finalitat de entendre la realitat.
Ciència: és l'experiència de la experimentació i l'aplicació de les matemàtiques a L'estudi de la realitat.
Mètode: és una manera de pensar o actuar prèviament, planificada, ordenada i orientada a un fi.
Axioma: són principis indemostrables
Inducció incompleta: és una serie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels cossos possibles. Parteix d'uns cossos singulars que no són tots per arribar a lleis generals.
Hipòtesis: suposició provisional que no està confirmada i quan es confirma es converteix en llei.
Teoria: enunciats dels que es poden deduir totes les lleis d'una ciència particular.
Falsació: és la refutació d'una hipòtesis, ja que el fet no concorda.
Compressió: consisteix a captar-ne el sentit, situar-se dins els fets.
Mite: intenten explicar l'origen d'algun fet recolza'n-se en les forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: Parteix dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment a través de dos nivells: el sensible i l'intel·ligible.
Empirisme: és tota filosofia segons la qual l'origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l'experiència sensible i serveix de mètode inductiu.
Mètode transcendental: no intenta esbrinar l'origen sinó que el fomenta i li dona la raó.
Joc de llenguatge: són maneres diferents d'utlitzar el llenguatge, i models que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: considera que la filosofia ha de conformar-se en els elements que fan possible la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: formada per diferents factors: veracitat, intel·ligibilitat i veritat.
Ontologia: és la comprensió de l'estructura de la realitat que tracta l'ésser.