Pag 120 doc.1

Titol: Com jo, ningú més.
Aquest fragment que tracta de l'individualisme possessiu, ens mostra com arribar a ser una vertadera persona, una persona amb personalitat pròpia,caràcter pròpi i no és esclava de la societat, no li deu res.
Avui en dia la societat és un conjunt mercantil ja que les persones d'una societat s'ajuden mutuament les unes amb les altres, diguem que és una mena de cadena de favors.
Les persones d'avui en dia, de cada dia, un tant per cent són ignorants, és a dir que només miren per si mateixos, els demés arriben a un punt de no existir, i això no pot ser així, hem de ser més comunicatius, adoptar un nivell més cultural, relacionar-nos per arribar a ser millors persones, i d'aquesta manera poder ser més lliures, satisfer-nos a nosaltres mateixos per formar una gran societat, i després d'això continuar relacionant-nos amb altres societats, per tant el primer factor és el respecte i la tolerància.

De quina manera es pot assolir la unió entre cultures?

Avui en dia, les societats de cada país estàn molt desequilibrades socialment. Cada societat parteix de les seves norme, lleis, i això dificulta la unió entre elles. El terrorisme, la guerra, la pobresa, la fam, són factors que dificulten les relacions humanes.
Dins d'una mateixa cultura, els homes ja són intolerants, amb els altres. Doncs entre diferents cultures l'intolerància és molt més greu. Crec que el factor més important que afecta entre les societats és el nivell baix cultural en que estem sotmesos les persones.
Tots hem de tenir respecte cap als demés, hem de entendre les seves costums, idees, pensaments, valors inormes de la societat.
L'actitud també és molt important que s'oposa a separar-nos y a marginar-nos.
En conclusió perquè les societats s'agrupin hauriem d'adequarnos a una actitud justa per tothom i investigar més sobre altres cultures per ser millors persones.

Definicions

Individu: és qualsevol ésser que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Però és un terme referit a l'ésser humà. L'ésser humà és algú únic i irrepetible amb drets determinats.
Individualisme possessiu: Tot individu és l'únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat. És un individu lliure que dependrà del seu entorn social.
Sociabilitat natural: L'ésser humà és un animal polític, sociable per naturalesa, necessita la societat i la cultura per realitzar les seves capacitats pròpies.
Contractualisme: La societat parteix d'uns acords entre els éssers humans per evitar lluites i conflictes entre elles.
Estat de natura: Segons Rosseau l'home solitari és bo per naturalesa, no crea conflictes.
Pacte Social 'Rosseau': si es social per naturalesa o per el forcen.
Cultura: és el conjunt d'artefactes, idees, costums, valors i tradicions i formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: són persones que no les viuen de la mateixa manera, nosegueixen la 'tradició'.
Contracultura: són moviments en contra de les cultures per tal de modificar-la segons els seus costums i idees.
Nous moviments socials: Hi distingim: les tribus urbanes, grups d'atac social i els grups socials alternatius.
Civilització(Huntintong): és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.
Endocentrisme: és l'analisis de diferents cultures comparada amb la pròpia cultura. Pot manifestar Xenofòbia, Racisme i Aporofòbia.
Xenofòbia: és l'odi cap als extrangers.
Racisme: segons la raça, sigui superior o inferior, aquesta domina per sobre de l'altre mostrant menyspreu i és indefensable.
Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Realisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus pròpis valors i no des d'una altra cultura, recomanant la tolerància i respecte cap a l'altra cultura.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca les diferències culturals.

Definicions

Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, al coneixement de la realitat comprenent-la i explicant-la.
Raó pràctica: mira d'orientar l'acció, s'oposa i s'imposa a orientar-nos a un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: es la part de la filosofia que tracta sobre allò que va més enllà dels sentits.
Ultimitat: és arribar a les ultimes qüestions.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer el 'jo', és el seu punt de vista.
Opinio(Kant): estat de coneixement on el subjecte considera quelcom com a cert, pero amb inseguritat.
Interés emancipador: és un interés per alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.
Dogmatisme: veritat acceptada sense crítica, estar segur de conèixer.
Esceptisisme moderat: no es pot arribar a la veritat, es considera impossible obtenir coneixements probables.
Perspectivisme: es pot arribar al coneixement de la realitat, però des de diferents perspectives.
Realisme: la realtat és l'objecte de conèixer. En el realisme coneixem les coses en simateixes tal com són.
Idelaisme: la realitat no existeix independenment del subjecte que la coneix.
Noesi: consciència sobre la realitat.
Prejudici(Gadamer): Situació històrica que adquirim per educació, cultura.
Ignorància: estat de ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Afirmació que s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té la matèria.
Evidencia sensible: és l'orde de la sensibilitat, les dades dels sentits.
Adequació: la veritat s'enten com a una relació especial d'ajust entre aquest dos elements.
Coherència: és la veritat de la qual depén de la incorporació possible o impossible del conjut de proposicions que tenim ja certes.
Pragmatisme: Accepta la teoria de l'adequació però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes, defensa que és vertader allò que és útil.
Consenç: és la disponibilitat de dialogar amb els altres de manera certa, acord entre uns interlocutors que formen una comunitat ideal de dialeg.
Contingent: és allò que existeix però que no podria no existir.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Virtualitat:són propocicions i sensacions generades amb ajuda de suport tècnic amb aparença de quelcom físic.

Adequació i verificació pragmàtiques

-Quina relació s'estableix en el text entre la i la real de les persones?
Que les dues formen part de les nostres idees, la veritat forma part de la vida perquè hi ha una concordança en la certesa d'un problema o qüestió.
-Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa? Quan les idees es poden assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar, aquestes són el significat de la veritat.
-Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s'entén per ? Quina? Sí, busquen adaptar-se a circumstancies practiques i no teoriques.
-Por haver-hi el cas de idees certes sense conseqüències pràctiques? sí, ja que nosaltres, allò que posem en pràcica no ens preguntem: perquè és així, sinó que ho fem sense preguntar-ho a nosaltres mateixos. Per exemple quan escribim no ens preguntem perque utlitzem aquest simbols, aquestes normes per desenvolupar un text o informació.

William James:

William James (Nueva York; 11 de enero de 1842 - New Hampshire; 26 de agosto de 1910); filósofo estadounidense con una larga y brillante carrera en la Universidad Harvard, donde fue profesor de psicología. Fue hermano menor del famoso escritor Henry James.Representó un influyente papel en la difusión del pragmatismo. Por otra parte, su pensamiento se relaciona con una doctrina que él mismo llamó empirismo radical.
En 1904 publicó ¿Existe la conciencia? i en 1907 publica Pragmatismo.
Su vida marcada por la juventud donde se observaba como obligado a vivir.

Veritat, Realitat , Concordança

La veritat és allò que fa cert el que és cert, és real. La concordança és allò verdader o una proposició certa. La concordança són enunciats certs i veritables, i és cert quan es verifica la realitat. Concorda lo certa amb la realitat.

Hipòtesi, llei i teoria

-Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques? Què és la necessitat de descobrir el perquè dels fenòmens. És la confirmació verificada del fenomen en canvi la teoria són enunciats dels quals es poden deduir totes les lleis d'una ciència.
-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.
La teoria de la evolució:
Es caracteritzen per les lleis naturals, les lleis sexuals i les lleis genètiques.

Veritat i Perspectiva

Dos homes miren un paisatge des de punts de vista diferents. Veuen diferent, encara que el paisatge sigui allà, ja que cada persona té el seu únic punt de vista. La realitat només pot ser vista des d'una perspectiva determinada, hi ha una tercera vista que no podem adquirir els altres dos homes que és l'autèntica.
El compararia amb el subjectivisme i realisme ja que no hi ha veritat absoluta sinó que és relatiu.
També influiria el perspectivisme perquè cada un de nosaltres i cada generació té la seva pròpia visió de la realitat, cadascú som una perspectiva.

Pag 31 n'1

Com justificaries que l'afirmació és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia?
En que consisteix la savies? D'entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
a) Un científic premi Nobel de la seva especialitat.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista, reconegut pels millors crítics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.
e) Una persona deliç

Jo em decantaria cap a la vella que ha acumulat molta experiència ja que demostra el major grau de saviesa, encara que no mostri aquell valor que desconeixeriem d'aquella persona. Al llarg de la vida s'apren desde que es neix fins arribar a la mort, i durant aquests anys fomentes l'experiència viscuda.

Dedinicions filosòfiques...

Saber Ordinari: és l'experiència que aprens de la vida quotidiana, cada dia n'haprens més, sense saber el què.
Saber científic: es basa en saber el què de les coses a través de experimentació i aplicació de les matemàtiques, tot què té un perquè.
Saber Filosòfic: és l'experiència que s'adquireix pensant, utilitzant la raó amb la finalitat de entendre la realitat.
Ciència: és l'experiència de la experimentació i l'aplicació de les matemàtiques a L'estudi de la realitat.
Mètode: és una manera de pensar o actuar prèviament, planificada, ordenada i orientada a un fi.
Axioma: són principis indemostrables
Inducció incompleta: és una serie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels cossos possibles. Parteix d'uns cossos singulars que no són tots per arribar a lleis generals.
Hipòtesis: suposició provisional que no està confirmada i quan es confirma es converteix en llei.
Teoria: enunciats dels que es poden deduir totes les lleis d'una ciència particular.
Falsació: és la refutació d'una hipòtesis, ja que el fet no concorda.
Compressió: consisteix a captar-ne el sentit, situar-se dins els fets.
Mite: intenten explicar l'origen d'algun fet recolza'n-se en les forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: Parteix dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment a través de dos nivells: el sensible i l'intel·ligible.
Empirisme: és tota filosofia segons la qual l'origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l'experiència sensible i serveix de mètode inductiu.
Mètode transcendental: no intenta esbrinar l'origen sinó que el fomenta i li dona la raó.
Joc de llenguatge: són maneres diferents d'utlitzar el llenguatge, i models que descriuen situacions comunicatives.
Hermenèutica no normativa: considera que la filosofia ha de conformar-se en els elements que fan possible la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: formada per diferents factors: veracitat, intel·ligibilitat i veritat.
Ontologia: és la comprensió de l'estructura de la realitat que tracta l'ésser.

Què és la filosofia?

La filosofia és una resposta que és pregunten algunes persones i reben el nom de filòsofs.
La filosofia fa referència a la vida, la mort, l'existència humana, i perquè l'home té aquestes conductes. La filosofia és una ciència en la que mai ha hagut ni hi haurà resposta exacta enfront els fenòmens de la vida.
El ser humà està en continua evolució, per això mai les preguntes tindran una resposta perquè sempre hi han canvis i filòsofs per trobar les respostes.
Jo crec que un filòsof era la persona que filosofava. Ara després de parar a pensar, tenir consciència del bé i del malament humà començo a entendre aquest apartat abstracte i a la vegada interessant.

Definicions

Ciutadà: Persona que viu en una ciutat, on conviu socialment amb altres.
Política: Formes d'aplicar les lleis en una societat.
Democràcia: Significa que el poble té un sistema polític com a ciutadans.
Tirania: Abús de poder sobre les persones (dictadura)
Drets Humans: Són unes condicions que tindrien que tenir totes les persones: manifestar-se, llibertat...
Estat de Dret: Estat en que es basa l'imperi de la llei, tothom ha de respectar la llei.
Individualisme: Teoria que afirma ser un individu a la societat.
Socialisme: Teoria que afirma que la societat és anterior a l'individu.
Justícia: Respecte als drets de les persones i que tothom tingui allò que li correspon.
Poder: Forma de dirigir als demés per sobre seu.

Podem arribar a conèixer?

Nosaltres percebem les coses, els objectes, ja que ens han ensenyat des de petits els noms d'aquests, tan sigui a la família com a l'escola. Per exemple: Un llibre, com sabem que es diu llibre? Sabem que es diu llibre perquè de generació en generació s'ha dit així, però no sabem ni qui, ni perquè, el va anomenar d'aquesta manera, i succeeix el mateix amb la resta de paraules.
Avui en dia es segueixen pensant paraules noves de gent que no sap el perquè ni el què, però és una evolució del pensament i la necessitat de les persones.
Nosaltres arribem a conèixer un objecte perquè sabem que és real i quotidià. Cada dia el podem percebre perquè tenim sensibilitat. Però mai ens qüestionem el perquè d'aquesta realitat.
Efectivament, si, si depenem d'una bona educació, saber i experiència, arribem a conèixer el nostre entorn ja que formem part de la societat i de la seva evolució.
Però el que mai arribarem a conèixer serà el nostre futur, perquè hi ha fam al món, guerres, crueltat, violència en el ser humà etc...
En definitiva si nosaltres tinguéssim més coneixements podríem viure en un món millor, amb més felicitat, que és l'objectiu de la vida.

L'objecte de la Filosofia

-Explica les idees principals:

En aquest text ens parla sobre la filosofia, dient-nos que no és una teoria sinó una activitat, és un conjunt de pensaments i aclariments que tenim en la nostra ment on volem donar solució.
La filosofia vol aclarir els pensaments que d'altra manera serien confusos.
-Posa Títol: Filosofar, gratuïtament.

-Quina és la funció de la filosofia segons el text. Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat. Comenta la frase subratllada.

La funció de la filosofia és donar l'aclariment de les proposicions de la ment.
La filosofia és una activitat perquè és abstracte, no es pot pensar, no és una teoria, no es pot comprovar ni es podrà...

Frase: estic totalment d'acord amb aquesta frase de Wittgenstein ja que aclareix que els pensaments no haurien de ser confusos, la filosofia a de donar resposta possible al totes les preguntes, per donar resposta a la vida.

-Quin mètode defensa l'autor,compara amb altres mètodes que hagis estudiat.
Defensa el -Mètode empiricoracional ja que duu a terme l'enteniment i els sentits.
-Mètode transcendental donant la raó i respondre preguntes i -Mètode analiticolinguístic on defensa els problemes filosòfics que es plantegen perquè les expressions filosòfiques són imprecises i creen confusions.

Busca informació sobre Ludwig Wittgenstein:
Ludwig Josef Johann Wittgenstein, Va néixer a Viena, Austria, va ser filosof on només va escriure tan sols un llibre anomenat Tractatus. Finalment va morir de càncer i les seves paraules finals van ser: Diles que mi vida fué maravillosa.