Definicions

Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, al coneixement de la realitat comprenent-la i explicant-la.
Raó pràctica: mira d'orientar l'acció, s'oposa i s'imposa a orientar-nos a un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: es la part de la filosofia que tracta sobre allò que va més enllà dels sentits.
Ultimitat: és arribar a les ultimes qüestions.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer el 'jo', és el seu punt de vista.
Opinio(Kant): estat de coneixement on el subjecte considera quelcom com a cert, pero amb inseguritat.
Interés emancipador: és un interés per alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.
Dogmatisme: veritat acceptada sense crítica, estar segur de conèixer.
Esceptisisme moderat: no es pot arribar a la veritat, es considera impossible obtenir coneixements probables.
Perspectivisme: es pot arribar al coneixement de la realitat, però des de diferents perspectives.
Realisme: la realtat és l'objecte de conèixer. En el realisme coneixem les coses en simateixes tal com són.
Idelaisme: la realitat no existeix independenment del subjecte que la coneix.
Noesi: consciència sobre la realitat.
Prejudici(Gadamer): Situació històrica que adquirim per educació, cultura.
Ignorància: estat de ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Afirmació que s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té la matèria.
Evidencia sensible: és l'orde de la sensibilitat, les dades dels sentits.
Adequació: la veritat s'enten com a una relació especial d'ajust entre aquest dos elements.
Coherència: és la veritat de la qual depén de la incorporació possible o impossible del conjut de proposicions que tenim ja certes.
Pragmatisme: Accepta la teoria de l'adequació però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes, defensa que és vertader allò que és útil.
Consenç: és la disponibilitat de dialogar amb els altres de manera certa, acord entre uns interlocutors que formen una comunitat ideal de dialeg.
Contingent: és allò que existeix però que no podria no existir.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Virtualitat:són propocicions i sensacions generades amb ajuda de suport tècnic amb aparença de quelcom físic.