Pag 120 doc.1

Titol: Com jo, ningú més.
Aquest fragment que tracta de l'individualisme possessiu, ens mostra com arribar a ser una vertadera persona, una persona amb personalitat pròpia,caràcter pròpi i no és esclava de la societat, no li deu res.
Avui en dia la societat és un conjunt mercantil ja que les persones d'una societat s'ajuden mutuament les unes amb les altres, diguem que és una mena de cadena de favors.
Les persones d'avui en dia, de cada dia, un tant per cent són ignorants, és a dir que només miren per si mateixos, els demés arriben a un punt de no existir, i això no pot ser així, hem de ser més comunicatius, adoptar un nivell més cultural, relacionar-nos per arribar a ser millors persones, i d'aquesta manera poder ser més lliures, satisfer-nos a nosaltres mateixos per formar una gran societat, i després d'això continuar relacionant-nos amb altres societats, per tant el primer factor és el respecte i la tolerància.

De quina manera es pot assolir la unió entre cultures?

Avui en dia, les societats de cada país estàn molt desequilibrades socialment. Cada societat parteix de les seves norme, lleis, i això dificulta la unió entre elles. El terrorisme, la guerra, la pobresa, la fam, són factors que dificulten les relacions humanes.
Dins d'una mateixa cultura, els homes ja són intolerants, amb els altres. Doncs entre diferents cultures l'intolerància és molt més greu. Crec que el factor més important que afecta entre les societats és el nivell baix cultural en que estem sotmesos les persones.
Tots hem de tenir respecte cap als demés, hem de entendre les seves costums, idees, pensaments, valors inormes de la societat.
L'actitud també és molt important que s'oposa a separar-nos y a marginar-nos.
En conclusió perquè les societats s'agrupin hauriem d'adequarnos a una actitud justa per tothom i investigar més sobre altres cultures per ser millors persones.

Definicions

Individu: és qualsevol ésser que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Però és un terme referit a l'ésser humà. L'ésser humà és algú únic i irrepetible amb drets determinats.
Individualisme possessiu: Tot individu és l'únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat. És un individu lliure que dependrà del seu entorn social.
Sociabilitat natural: L'ésser humà és un animal polític, sociable per naturalesa, necessita la societat i la cultura per realitzar les seves capacitats pròpies.
Contractualisme: La societat parteix d'uns acords entre els éssers humans per evitar lluites i conflictes entre elles.
Estat de natura: Segons Rosseau l'home solitari és bo per naturalesa, no crea conflictes.
Pacte Social 'Rosseau': si es social per naturalesa o per el forcen.
Cultura: és el conjunt d'artefactes, idees, costums, valors i tradicions i formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: són persones que no les viuen de la mateixa manera, nosegueixen la 'tradició'.
Contracultura: són moviments en contra de les cultures per tal de modificar-la segons els seus costums i idees.
Nous moviments socials: Hi distingim: les tribus urbanes, grups d'atac social i els grups socials alternatius.
Civilització(Huntintong): és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.
Endocentrisme: és l'analisis de diferents cultures comparada amb la pròpia cultura. Pot manifestar Xenofòbia, Racisme i Aporofòbia.
Xenofòbia: és l'odi cap als extrangers.
Racisme: segons la raça, sigui superior o inferior, aquesta domina per sobre de l'altre mostrant menyspreu i és indefensable.
Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Realisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus pròpis valors i no des d'una altra cultura, recomanant la tolerància i respecte cap a l'altra cultura.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca les diferències culturals.

Definicions

Raó teòrica: és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, al coneixement de la realitat comprenent-la i explicant-la.
Raó pràctica: mira d'orientar l'acció, s'oposa i s'imposa a orientar-nos a un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.
Metafísica: es la part de la filosofia que tracta sobre allò que va més enllà dels sentits.
Ultimitat: és arribar a les ultimes qüestions.
Subjecte: és el protagonista de l'acció de conèixer el 'jo', és el seu punt de vista.
Opinio(Kant): estat de coneixement on el subjecte considera quelcom com a cert, pero amb inseguritat.
Interés emancipador: és un interés per alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.
Dogmatisme: veritat acceptada sense crítica, estar segur de conèixer.
Esceptisisme moderat: no es pot arribar a la veritat, es considera impossible obtenir coneixements probables.
Perspectivisme: es pot arribar al coneixement de la realitat, però des de diferents perspectives.
Realisme: la realtat és l'objecte de conèixer. En el realisme coneixem les coses en simateixes tal com són.
Idelaisme: la realitat no existeix independenment del subjecte que la coneix.
Noesi: consciència sobre la realitat.
Prejudici(Gadamer): Situació històrica que adquirim per educació, cultura.
Ignorància: estat de ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Afirmació que s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té la matèria.
Evidencia sensible: és l'orde de la sensibilitat, les dades dels sentits.
Adequació: la veritat s'enten com a una relació especial d'ajust entre aquest dos elements.
Coherència: és la veritat de la qual depén de la incorporació possible o impossible del conjut de proposicions que tenim ja certes.
Pragmatisme: Accepta la teoria de l'adequació però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes, defensa que és vertader allò que és útil.
Consenç: és la disponibilitat de dialogar amb els altres de manera certa, acord entre uns interlocutors que formen una comunitat ideal de dialeg.
Contingent: és allò que existeix però que no podria no existir.
Necessari: allò que és i no pot no ser.
Virtualitat:són propocicions i sensacions generades amb ajuda de suport tècnic amb aparença de quelcom físic.