Vocabulari

Intel·lectualisme moral: qui coneix la virtud obra segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància. Aquella teoria que identifica el saber amb la virtud.

Maièutica: era l'art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: evitar el dolor i ser feliç, i s'identifica amb el plaer.

felicitat(aristòtil): és l'home feliç en el sentit mñes ple de la paraula.

Prudència: ens ajuda a deliberar bé proposant-nos el que ens convé en la nostra vida.

Pau interior: fer-se sensible al sofriment i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem es sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontologica: teoria ètica que dona importància al deure a les normes que no pas en la felicitat.

Imperatiu categòric: obliguen de forma universal, manar sense condicions, sense res a canvi.

Dignitat humana: no té preu, els éssers equivalents tenen un preu però l'ésser autònom és únic, no té preu.

Comunitaris-me: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.