Finals del Segle XIII
1291-1327: Regnat de Jaume el just
1296: Incorporació d'Alacant al Regne de València.
Segle XIV
A Itàlia s'inicia el Renaixement.
1305: En Aviñon, el papa Clement V, trasllada la sede papal des de Roma.
1309-1343: Hegemonia dels Anjou a la península itàlica.
1315.1317: A Europa, la fam mata a millons de persones, provocada pel canvi climàtic, l'anomenada edat de gel.
1337-1457: Guerra dels cent anys.
1348-1351: Apareix la pesta negra, que mata a un terç de la població Europea.
1354: Presa de Gal·lípoli pels turcs.
1362: Caiguda d'Adrianàpolis a mans dels turcs.
1378-1417: Cisma d'Occident.
1391: A Inglaterra estalla la Gran revolta campesina.
1394-1417: Pontificat de Benet XIII, papa Luna.
1396: batalla de Nicópolis ( al Nord-oest de Grècia).
1397: Presa d'Atenes pels otomans.
lunes, 30 de noviembre de 2009
martes, 10 de noviembre de 2009
El mite de la vida
Exemples com la pelicula matrix, mostren els dos mons que morfeo ofereix, un món que és una espècie de programa informatic en el qual tot es copiat del món intel·ligible i fals per mol real que aparenti, el que anomena una imatge pròpia residual. Morfeo es pregunta que és real? real és allò que perceps en els sentits, com olors, gustos, el que veus, o no és més que impulsos electrics que reps al cervell? Enfoca la vida com un somni etern apartat de la real vida, esclaus de la rutina.
El mite de la caverna
Plató comparteix una conversa amb Glaucó explicant el mite de la caverna.
El mite de la caverna consisteix en una cova amb uns presoners que porten vivin des que van nèixer i s'els mostra unes sombres, una sèrie d'imatges reals però alhora irreals per a ells ja que creuen que són reals però no és més que una projecció, que són reflectides per objectes a través de la llum d'una foguera.
Les ombres que veuen els presoners són reals per ells perque porten tota la vida observant-los i per tant creuen que és real.
Després esmenta que si un presones fos lliure i sortis de la caverna per começar la llum del sol el deixaria cec fins que recuperes una estabilitat per poder veure i seguidament el presoner no es fixaria en el objectes sinó en les seves hombres i creuria que són reals i els objectes que pertanyen a la realitat no ho serien.
Quan l'home tornés a la caverna els hi explicaria als seus companys però aquests no els creuria ja que han portat tota la vida enganyats i confussos, desconeixent la realitat.
Intervenen dos mons: l'intel·ligible i el món sensible, el món sensible és un món d'aparences, una copia del món intel·ligible i per tant el sensible no són més que falses realitats.
Els presoners es troben en el món sensible i el món exterior que investiga el presoner alliberat pertany a l'intel·ligible.
El mite de la caverna consisteix en una cova amb uns presoners que porten vivin des que van nèixer i s'els mostra unes sombres, una sèrie d'imatges reals però alhora irreals per a ells ja que creuen que són reals però no és més que una projecció, que són reflectides per objectes a través de la llum d'una foguera.
Les ombres que veuen els presoners són reals per ells perque porten tota la vida observant-los i per tant creuen que és real.
Després esmenta que si un presones fos lliure i sortis de la caverna per começar la llum del sol el deixaria cec fins que recuperes una estabilitat per poder veure i seguidament el presoner no es fixaria en el objectes sinó en les seves hombres i creuria que són reals i els objectes que pertanyen a la realitat no ho serien.
Quan l'home tornés a la caverna els hi explicaria als seus companys però aquests no els creuria ja que han portat tota la vida enganyats i confussos, desconeixent la realitat.
Intervenen dos mons: l'intel·ligible i el món sensible, el món sensible és un món d'aparences, una copia del món intel·ligible i per tant el sensible no són més que falses realitats.
Els presoners es troben en el món sensible i el món exterior que investiga el presoner alliberat pertany a l'intel·ligible.
Del no res no pot sortir res
Segons Parmènides, del no res no pot sortir res i allò que és,és, i afegeix, i més val que el no res no existis.
Del no res no pot sorgir res ja que perquè sorgeixi alguna qüestió necessitem una idea o coneixement de una realitat física, material (objectes) o mentals ( sentiments, pensaments)...
Si no hi ha res no tenim coneixement de les coses, necessitem una experiència per ser objectius i tenir uns valors. Del no res no pot sortir res perque el no res no existeix, sempre hi ha alguna cosa material o física; podriem estar parlan d'això tota la eternitat i no treure ninguna conclusió, només que el que és, és, i el que no és no existeix, així de sencill.
Del no res no pot sorgir res ja que perquè sorgeixi alguna qüestió necessitem una idea o coneixement de una realitat física, material (objectes) o mentals ( sentiments, pensaments)...
Si no hi ha res no tenim coneixement de les coses, necessitem una experiència per ser objectius i tenir uns valors. Del no res no pot sortir res perque el no res no existeix, sempre hi ha alguna cosa material o física; podriem estar parlan d'això tota la eternitat i no treure ninguna conclusió, només que el que és, és, i el que no és no existeix, així de sencill.
Heràclit
1-'els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat, atès que, tot succeeix d'acord amb aquesta raó, s'assemblen a inexperts els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen'
2-'els contraris s'hamortitzen, i, de la diversitat, ens resulta la més bella harmonia, tot i ha estat engendrat per la discòrdia'.
3-'entrem i no entrem al mateix riu, som i no som'.
4-'després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una'.
Comentaris:
1-En aquest fragment parla sobre el logos, la raó que alguns homes desconeixen ja que aquests estan diguessim absorbits per la societat, per les coses material i no s'enadonen de la realitat, i que per tant no la mostren a la llum, no reflexionen sobre allò.
2-En el segon fragment parla sobre la contrarietat de les coses, la lluita dels contraris, l'arc i la fletxa, hi ha una sèrie de tensions oposades que esdevé harmonia.
Un altre exemple, si no hi haguessin alumnes no existirien els professors.
3- Parla sobre el flux de la vida, el canvi continu, que per moltes vegades que entrem a un riu mai serà el mateix, tot està en moviment. És bastant evident que si entrem en un riu i tornem a entrar després d'haver sortit no serà el mateix, inclòs en el mateix moment en el que estem situats, tot transcorre i re habita permanentment.
4- El lógos és una raó universal que tot ho unifica, tots hem estat d'acord en una sèrie de coses. L'home savi es el que conèix la realitat, la raó, i sap que totes les coses són una. Si aquesta raó universal no coincideix universalment a tots els homes no hi ha lógos.
2-'els contraris s'hamortitzen, i, de la diversitat, ens resulta la més bella harmonia, tot i ha estat engendrat per la discòrdia'.
3-'entrem i no entrem al mateix riu, som i no som'.
4-'després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una'.
Comentaris:
1-En aquest fragment parla sobre el logos, la raó que alguns homes desconeixen ja que aquests estan diguessim absorbits per la societat, per les coses material i no s'enadonen de la realitat, i que per tant no la mostren a la llum, no reflexionen sobre allò.
2-En el segon fragment parla sobre la contrarietat de les coses, la lluita dels contraris, l'arc i la fletxa, hi ha una sèrie de tensions oposades que esdevé harmonia.
Un altre exemple, si no hi haguessin alumnes no existirien els professors.
3- Parla sobre el flux de la vida, el canvi continu, que per moltes vegades que entrem a un riu mai serà el mateix, tot està en moviment. És bastant evident que si entrem en un riu i tornem a entrar després d'haver sortit no serà el mateix, inclòs en el mateix moment en el que estem situats, tot transcorre i re habita permanentment.
4- El lógos és una raó universal que tot ho unifica, tots hem estat d'acord en una sèrie de coses. L'home savi es el que conèix la realitat, la raó, i sap que totes les coses són una. Si aquesta raó universal no coincideix universalment a tots els homes no hi ha lógos.
Anaximandre
Comentari:
Aquest text d'Anaximandre parla sobre l'origen de l'ésser humà, nosaltres neixem i morim, i entre la etapa de la vida alguns creen coses que poden ser destructives segons les seves necessitats, cosa que no vol dir que no s'hagi avançat en la ciència.
Així és el cicle de la vida mentre uns neixen, altres moren.
Anaximandre parla de l'ápeiron,el principi de les coses, bé, abans de nèixer no som res i quan morim desapareixem, i tampoc som res, som ineterns i imperfectes, matèria, sempre hi haurà una balança equilibrada en el bé i el malamen, el seny i la destrucció.
Aquest text d'Anaximandre parla sobre l'origen de l'ésser humà, nosaltres neixem i morim, i entre la etapa de la vida alguns creen coses que poden ser destructives segons les seves necessitats, cosa que no vol dir que no s'hagi avançat en la ciència.
Així és el cicle de la vida mentre uns neixen, altres moren.
Anaximandre parla de l'ápeiron,el principi de les coses, bé, abans de nèixer no som res i quan morim desapareixem, i tampoc som res, som ineterns i imperfectes, matèria, sempre hi haurà una balança equilibrada en el bé i el malamen, el seny i la destrucció.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
