El mite de la caverna

Plató comparteix una conversa amb Glaucó explicant el mite de la caverna.
El mite de la caverna consisteix en una cova amb uns presoners que porten vivin des que van nèixer i s'els mostra unes sombres, una sèrie d'imatges reals però alhora irreals per a ells ja que creuen que són reals però no és més que una projecció, que són reflectides per objectes a través de la llum d'una foguera.
Les ombres que veuen els presoners són reals per ells perque porten tota la vida observant-los i per tant creuen que és real.
Després esmenta que si un presones fos lliure i sortis de la caverna per começar la llum del sol el deixaria cec fins que recuperes una estabilitat per poder veure i seguidament el presoner no es fixaria en el objectes sinó en les seves hombres i creuria que són reals i els objectes que pertanyen a la realitat no ho serien.
Quan l'home tornés a la caverna els hi explicaria als seus companys però aquests no els creuria ja que han portat tota la vida enganyats i confussos, desconeixent la realitat.
Intervenen dos mons: l'intel·ligible i el món sensible, el món sensible és un món d'aparences, una copia del món intel·ligible i per tant el sensible no són més que falses realitats.
Els presoners es troben en el món sensible i el món exterior que investiga el presoner alliberat pertany a l'intel·ligible.