martes, 10 de noviembre de 2009

Del no res no pot sortir res

Segons Parmènides, del no res no pot sortir res i allò que és,és, i afegeix, i més val que el no res no existis.
Del no res no pot sorgir res ja que perquè sorgeixi alguna qüestió necessitem una idea o coneixement de una realitat física, material (objectes) o mentals ( sentiments, pensaments)...
Si no hi ha res no tenim coneixement de les coses, necessitem una experiència per ser objectius i tenir uns valors. Del no res no pot sortir res perque el no res no existeix, sempre hi ha alguna cosa material o física; podriem estar parlan d'això tota la eternitat i no treure ninguna conclusió, només que el que és, és, i el que no és no existeix, així de sencill.

Heràclit

1-'els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat, atès que, tot succeeix d'acord amb aquesta raó, s'assemblen a inexperts els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen'

2-'els contraris s'hamortitzen, i, de la diversitat, ens resulta la més bella harmonia, tot i ha estat engendrat per la discòrdia'.

3-'entrem i no entrem al mateix riu, som i no som'.

4-'després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una'.

Comentaris:

1-En aquest fragment parla sobre el logos, la raó que alguns homes desconeixen ja que aquests estan diguessim absorbits per la societat, per les coses material i no s'enadonen de la realitat, i que per tant no la mostren a la llum, no reflexionen sobre allò.

2-En el segon fragment parla sobre la contrarietat de les coses, la lluita dels contraris, l'arc i la fletxa, hi ha una sèrie de tensions oposades que esdevé harmonia.
Un altre exemple, si no hi haguessin alumnes no existirien els professors.

3- Parla sobre el flux de la vida, el canvi continu, que per moltes vegades que entrem a un riu mai serà el mateix, tot està en moviment. És bastant evident que si entrem en un riu i tornem a entrar després d'haver sortit no serà el mateix, inclòs en el mateix moment en el que estem situats, tot transcorre i re habita permanentment.

4- El lógos és una raó universal que tot ho unifica, tots hem estat d'acord en una sèrie de coses. L'home savi es el que conèix la realitat, la raó, i sap que totes les coses són una. Si aquesta raó universal no coincideix universalment a tots els homes no hi ha lógos.

Anaximandre

Comentari:
Aquest text d'Anaximandre parla sobre l'origen de l'ésser humà, nosaltres neixem i morim, i entre la etapa de la vida alguns creen coses que poden ser destructives segons les seves necessitats, cosa que no vol dir que no s'hagi avançat en la ciència.
Així és el cicle de la vida mentre uns neixen, altres moren.
Anaximandre parla de l'ápeiron,el principi de les coses, bé, abans de nèixer no som res i quan morim desapareixem, i tampoc som res, som ineterns i imperfectes, matèria, sempre hi haurà una balança equilibrada en el bé i el malamen, el seny i la destrucció.

Curs 2009 -2010 2n batxillerat

viernes, 29 de mayo de 2009

Vocabulari

Intel·lectualisme moral: qui coneix la virtud obra segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància. Aquella teoria que identifica el saber amb la virtud.

Maièutica: era l'art de donar a llum la veritat.

Hedonisme: evitar el dolor i ser feliç, i s'identifica amb el plaer.

felicitat(aristòtil): és l'home feliç en el sentit mñes ple de la paraula.

Prudència: ens ajuda a deliberar bé proposant-nos el que ens convé en la nostra vida.

Pau interior: fer-se sensible al sofriment i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.

Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem es sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.

Ètica deontologica: teoria ètica que dona importància al deure a les normes que no pas en la felicitat.

Imperatiu categòric: obliguen de forma universal, manar sense condicions, sense res a canvi.

Dignitat humana: no té preu, els éssers equivalents tenen un preu però l'ésser autònom és únic, no té preu.

Comunitaris-me: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.

Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

Més val ser una persona satisfeta que un porc satisfet

Més val ser una persona satisfeta que un porc satisfet ja que la persona insatisfeta és aquella que encara es segueix preuntan qüestions durant la seva vida. La persona insatisfeta no para de buscar, d'apendre, d'informar-se, en canvi les persones satisfetes són aquelles persones que pensen que o saben tot, que són uns savis o que no els interessa preguntar-se més qüestions, són persones que no avancen, es tanquen. Però jo crec que més val ser una persona que accepti les seves condicions de vida, que una persona insatisfeta. La persona insatisfeta mai terminarà de qüestionar-se preguntes. Crec que una persona a de estar satisfeta pels coneixements que va adquirint i virtuds i ha de confiar en si mateixa.
En conclusió és que hem d'acceptar les coses tal com són, per part nostra i també de la resta.
Les persones satisfetes hem de mirar de buscar altres camins, tenir motivacions per poder tirar endavant la ment, aprendre dels demés i ajudant-los ja que t'ajudes a tu mateix.
La satisfacció mai termina sempre hem de buscar de millorar aquella inquietud, tot és millorable, demà aportarem més coneixements, i el que bé també.

Obrar conforme a la virtud més perfecta

L'home està envoltat de virtuds on sobresurt en unes més que d'altres, però aquest és diferencia dels demés, cada persona té una virtud única. L'home duu a terme unes activitats, unes virtuds. L'anima dependra de si aquella virtud és bona o no.