Finals del Segle XIII
1291-1327: Regnat de Jaume el just
1296: Incorporació d'Alacant al Regne de València.
Segle XIV
A Itàlia s'inicia el Renaixement.
1305: En Aviñon, el papa Clement V, trasllada la sede papal des de Roma.
1309-1343: Hegemonia dels Anjou a la península itàlica.
1315.1317: A Europa, la fam mata a millons de persones, provocada pel canvi climàtic, l'anomenada edat de gel.
1337-1457: Guerra dels cent anys.
1348-1351: Apareix la pesta negra, que mata a un terç de la població Europea.
1354: Presa de Gal·lípoli pels turcs.
1362: Caiguda d'Adrianàpolis a mans dels turcs.
1378-1417: Cisma d'Occident.
1391: A Inglaterra estalla la Gran revolta campesina.
1394-1417: Pontificat de Benet XIII, papa Luna.
1396: batalla de Nicópolis ( al Nord-oest de Grècia).
1397: Presa d'Atenes pels otomans.
lunes, 30 de noviembre de 2009
martes, 10 de noviembre de 2009
El mite de la vida
Exemples com la pelicula matrix, mostren els dos mons que morfeo ofereix, un món que és una espècie de programa informatic en el qual tot es copiat del món intel·ligible i fals per mol real que aparenti, el que anomena una imatge pròpia residual. Morfeo es pregunta que és real? real és allò que perceps en els sentits, com olors, gustos, el que veus, o no és més que impulsos electrics que reps al cervell? Enfoca la vida com un somni etern apartat de la real vida, esclaus de la rutina.
El mite de la caverna
Plató comparteix una conversa amb Glaucó explicant el mite de la caverna.
El mite de la caverna consisteix en una cova amb uns presoners que porten vivin des que van nèixer i s'els mostra unes sombres, una sèrie d'imatges reals però alhora irreals per a ells ja que creuen que són reals però no és més que una projecció, que són reflectides per objectes a través de la llum d'una foguera.
Les ombres que veuen els presoners són reals per ells perque porten tota la vida observant-los i per tant creuen que és real.
Després esmenta que si un presones fos lliure i sortis de la caverna per começar la llum del sol el deixaria cec fins que recuperes una estabilitat per poder veure i seguidament el presoner no es fixaria en el objectes sinó en les seves hombres i creuria que són reals i els objectes que pertanyen a la realitat no ho serien.
Quan l'home tornés a la caverna els hi explicaria als seus companys però aquests no els creuria ja que han portat tota la vida enganyats i confussos, desconeixent la realitat.
Intervenen dos mons: l'intel·ligible i el món sensible, el món sensible és un món d'aparences, una copia del món intel·ligible i per tant el sensible no són més que falses realitats.
Els presoners es troben en el món sensible i el món exterior que investiga el presoner alliberat pertany a l'intel·ligible.
El mite de la caverna consisteix en una cova amb uns presoners que porten vivin des que van nèixer i s'els mostra unes sombres, una sèrie d'imatges reals però alhora irreals per a ells ja que creuen que són reals però no és més que una projecció, que són reflectides per objectes a través de la llum d'una foguera.
Les ombres que veuen els presoners són reals per ells perque porten tota la vida observant-los i per tant creuen que és real.
Després esmenta que si un presones fos lliure i sortis de la caverna per começar la llum del sol el deixaria cec fins que recuperes una estabilitat per poder veure i seguidament el presoner no es fixaria en el objectes sinó en les seves hombres i creuria que són reals i els objectes que pertanyen a la realitat no ho serien.
Quan l'home tornés a la caverna els hi explicaria als seus companys però aquests no els creuria ja que han portat tota la vida enganyats i confussos, desconeixent la realitat.
Intervenen dos mons: l'intel·ligible i el món sensible, el món sensible és un món d'aparences, una copia del món intel·ligible i per tant el sensible no són més que falses realitats.
Els presoners es troben en el món sensible i el món exterior que investiga el presoner alliberat pertany a l'intel·ligible.
Del no res no pot sortir res
Segons Parmènides, del no res no pot sortir res i allò que és,és, i afegeix, i més val que el no res no existis.
Del no res no pot sorgir res ja que perquè sorgeixi alguna qüestió necessitem una idea o coneixement de una realitat física, material (objectes) o mentals ( sentiments, pensaments)...
Si no hi ha res no tenim coneixement de les coses, necessitem una experiència per ser objectius i tenir uns valors. Del no res no pot sortir res perque el no res no existeix, sempre hi ha alguna cosa material o física; podriem estar parlan d'això tota la eternitat i no treure ninguna conclusió, només que el que és, és, i el que no és no existeix, així de sencill.
Del no res no pot sorgir res ja que perquè sorgeixi alguna qüestió necessitem una idea o coneixement de una realitat física, material (objectes) o mentals ( sentiments, pensaments)...
Si no hi ha res no tenim coneixement de les coses, necessitem una experiència per ser objectius i tenir uns valors. Del no res no pot sortir res perque el no res no existeix, sempre hi ha alguna cosa material o física; podriem estar parlan d'això tota la eternitat i no treure ninguna conclusió, només que el que és, és, i el que no és no existeix, així de sencill.
Heràclit
1-'els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat, atès que, tot succeeix d'acord amb aquesta raó, s'assemblen a inexperts els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen'
2-'els contraris s'hamortitzen, i, de la diversitat, ens resulta la més bella harmonia, tot i ha estat engendrat per la discòrdia'.
3-'entrem i no entrem al mateix riu, som i no som'.
4-'després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una'.
Comentaris:
1-En aquest fragment parla sobre el logos, la raó que alguns homes desconeixen ja que aquests estan diguessim absorbits per la societat, per les coses material i no s'enadonen de la realitat, i que per tant no la mostren a la llum, no reflexionen sobre allò.
2-En el segon fragment parla sobre la contrarietat de les coses, la lluita dels contraris, l'arc i la fletxa, hi ha una sèrie de tensions oposades que esdevé harmonia.
Un altre exemple, si no hi haguessin alumnes no existirien els professors.
3- Parla sobre el flux de la vida, el canvi continu, que per moltes vegades que entrem a un riu mai serà el mateix, tot està en moviment. És bastant evident que si entrem en un riu i tornem a entrar després d'haver sortit no serà el mateix, inclòs en el mateix moment en el que estem situats, tot transcorre i re habita permanentment.
4- El lógos és una raó universal que tot ho unifica, tots hem estat d'acord en una sèrie de coses. L'home savi es el que conèix la realitat, la raó, i sap que totes les coses són una. Si aquesta raó universal no coincideix universalment a tots els homes no hi ha lógos.
2-'els contraris s'hamortitzen, i, de la diversitat, ens resulta la més bella harmonia, tot i ha estat engendrat per la discòrdia'.
3-'entrem i no entrem al mateix riu, som i no som'.
4-'després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una'.
Comentaris:
1-En aquest fragment parla sobre el logos, la raó que alguns homes desconeixen ja que aquests estan diguessim absorbits per la societat, per les coses material i no s'enadonen de la realitat, i que per tant no la mostren a la llum, no reflexionen sobre allò.
2-En el segon fragment parla sobre la contrarietat de les coses, la lluita dels contraris, l'arc i la fletxa, hi ha una sèrie de tensions oposades que esdevé harmonia.
Un altre exemple, si no hi haguessin alumnes no existirien els professors.
3- Parla sobre el flux de la vida, el canvi continu, que per moltes vegades que entrem a un riu mai serà el mateix, tot està en moviment. És bastant evident que si entrem en un riu i tornem a entrar després d'haver sortit no serà el mateix, inclòs en el mateix moment en el que estem situats, tot transcorre i re habita permanentment.
4- El lógos és una raó universal que tot ho unifica, tots hem estat d'acord en una sèrie de coses. L'home savi es el que conèix la realitat, la raó, i sap que totes les coses són una. Si aquesta raó universal no coincideix universalment a tots els homes no hi ha lógos.
Anaximandre
Comentari:
Aquest text d'Anaximandre parla sobre l'origen de l'ésser humà, nosaltres neixem i morim, i entre la etapa de la vida alguns creen coses que poden ser destructives segons les seves necessitats, cosa que no vol dir que no s'hagi avançat en la ciència.
Així és el cicle de la vida mentre uns neixen, altres moren.
Anaximandre parla de l'ápeiron,el principi de les coses, bé, abans de nèixer no som res i quan morim desapareixem, i tampoc som res, som ineterns i imperfectes, matèria, sempre hi haurà una balança equilibrada en el bé i el malamen, el seny i la destrucció.
Aquest text d'Anaximandre parla sobre l'origen de l'ésser humà, nosaltres neixem i morim, i entre la etapa de la vida alguns creen coses que poden ser destructives segons les seves necessitats, cosa que no vol dir que no s'hagi avançat en la ciència.
Així és el cicle de la vida mentre uns neixen, altres moren.
Anaximandre parla de l'ápeiron,el principi de les coses, bé, abans de nèixer no som res i quan morim desapareixem, i tampoc som res, som ineterns i imperfectes, matèria, sempre hi haurà una balança equilibrada en el bé i el malamen, el seny i la destrucció.
viernes, 29 de mayo de 2009
Vocabulari
Intel·lectualisme moral: qui coneix la virtud obra segons ella, qui obra malament ho fa per ignorància. Aquella teoria que identifica el saber amb la virtud.
Maièutica: era l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: evitar el dolor i ser feliç, i s'identifica amb el plaer.
felicitat(aristòtil): és l'home feliç en el sentit mñes ple de la paraula.
Prudència: ens ajuda a deliberar bé proposant-nos el que ens convé en la nostra vida.
Pau interior: fer-se sensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem es sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontologica: teoria ètica que dona importància al deure a les normes que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: obliguen de forma universal, manar sense condicions, sense res a canvi.
Dignitat humana: no té preu, els éssers equivalents tenen un preu però l'ésser autònom és únic, no té preu.
Comunitaris-me: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
Maièutica: era l'art de donar a llum la veritat.
Hedonisme: evitar el dolor i ser feliç, i s'identifica amb el plaer.
felicitat(aristòtil): és l'home feliç en el sentit mñes ple de la paraula.
Prudència: ens ajuda a deliberar bé proposant-nos el que ens convé en la nostra vida.
Pau interior: fer-se sensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l'acció en que ens trobem es sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
Ètica deontologica: teoria ètica que dona importància al deure a les normes que no pas en la felicitat.
Imperatiu categòric: obliguen de forma universal, manar sense condicions, sense res a canvi.
Dignitat humana: no té preu, els éssers equivalents tenen un preu però l'ésser autònom és únic, no té preu.
Comunitaris-me: És una ética que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d'identitat i de l'individualisme.
Universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
Més val ser una persona satisfeta que un porc satisfet
Més val ser una persona satisfeta que un porc satisfet ja que la persona insatisfeta és aquella que encara es segueix preuntan qüestions durant la seva vida. La persona insatisfeta no para de buscar, d'apendre, d'informar-se, en canvi les persones satisfetes són aquelles persones que pensen que o saben tot, que són uns savis o que no els interessa preguntar-se més qüestions, són persones que no avancen, es tanquen. Però jo crec que més val ser una persona que accepti les seves condicions de vida, que una persona insatisfeta. La persona insatisfeta mai terminarà de qüestionar-se preguntes. Crec que una persona a de estar satisfeta pels coneixements que va adquirint i virtuds i ha de confiar en si mateixa.
En conclusió és que hem d'acceptar les coses tal com són, per part nostra i també de la resta.
Les persones satisfetes hem de mirar de buscar altres camins, tenir motivacions per poder tirar endavant la ment, aprendre dels demés i ajudant-los ja que t'ajudes a tu mateix.
La satisfacció mai termina sempre hem de buscar de millorar aquella inquietud, tot és millorable, demà aportarem més coneixements, i el que bé també.
En conclusió és que hem d'acceptar les coses tal com són, per part nostra i també de la resta.
Les persones satisfetes hem de mirar de buscar altres camins, tenir motivacions per poder tirar endavant la ment, aprendre dels demés i ajudant-los ja que t'ajudes a tu mateix.
La satisfacció mai termina sempre hem de buscar de millorar aquella inquietud, tot és millorable, demà aportarem més coneixements, i el que bé també.
Obrar conforme a la virtud més perfecta
L'home està envoltat de virtuds on sobresurt en unes més que d'altres, però aquest és diferencia dels demés, cada persona té una virtud única. L'home duu a terme unes activitats, unes virtuds. L'anima dependra de si aquella virtud és bona o no.
Socrates
Estem d'acord amb el que diu Socrates que ningú no fa el mal sabent que ho fa, si ja que molts del actes que duem a terme no ens donem conta i poden donar unes consequencies.
Ens equivoquem peruè creiem que està bé, perquè fem les coses per rutina sense adonar-nos de la realitat, no analitzem el problema, sempre fem els mateixos errors i hem d'evitar-ho, hem de fer un recull d'observacions i opinions per tal de tenir una ment ben oberta.
Ens equivoquem peruè creiem que està bé, perquè fem les coses per rutina sense adonar-nos de la realitat, no analitzem el problema, sempre fem els mateixos errors i hem d'evitar-ho, hem de fer un recull d'observacions i opinions per tal de tenir una ment ben oberta.
jueves, 21 de mayo de 2009
martes, 3 de marzo de 2009
Definicions
-Temperament: conjunt de sentiments i passions, que resulta difícil de modificar.
-Hàbit: repetir un acte en una mateixa direcció.
-Virtud: actes que es predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: capacitat d'adonar-se d'alguna cosa bona o dolenta.
-Llibertat interna: poder decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten anomenada llibertat de voluntat.
-Destí: alló segons el qual tot succeeix malament.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, els diferents modes de reproducció.
-Determinisme genètic: dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si fossin produits per una causa.
-Nivell precombencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé.
-Nivell postcombencional:Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consiencia moral en el que el subjecte ha de respondre dels seus actes.
-Principi de responsabilitat: assumir responsablement les consequències de les nostres accions.
-Hàbit: repetir un acte en una mateixa direcció.
-Virtud: actes que es predisposen a obrar bé.
-Consciència moral: capacitat d'adonar-se d'alguna cosa bona o dolenta.
-Llibertat interna: poder decidir per un mateix sobre les questions que ens afecten anomenada llibertat de voluntat.
-Destí: alló segons el qual tot succeeix malament.
-Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, els diferents modes de reproducció.
-Determinisme genètic: dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica.
-Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si fossin produits per una causa.
-Nivell precombencional: Nivell de desenvolupament de la consciència moral en el que l’individu veu com a just allò que li convé.
-Nivell postcombencional:Nivell de desenvolupament de la consciència moral el que l’individu diferencia entre les normes de la societat i els principis morals universals.
-Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consiencia moral en el que el subjecte ha de respondre dels seus actes.
-Principi de responsabilitat: assumir responsablement les consequències de les nostres accions.
Pàgina 139 - L'univers ja no és el que era...
-Aquest text tracta sobre l'evolució humana, en l'activitat de l'home, on es distingeixen dos tipus de realitats, la simbòlica i física.
En aquest món avui dia predomina la realitat simbòlica, estem rodejats de símbols creats per l'èsser, hem creat costums, religions i ens hem adaptat a ella, hem cregut. Rosseau diu que l'home que medita es un animal depravat ja que genera aquesta realitat, la canvia.
En aquest món avui dia predomina la realitat simbòlica, estem rodejats de símbols creats per l'èsser, hem creat costums, religions i ens hem adaptat a ella, hem cregut. Rosseau diu que l'home que medita es un animal depravat ja que genera aquesta realitat, la canvia.
Window In the sky
The shackles are undone
The bullets quit the gun
The heat that's in the sun
Will keep us when there's none
The rule has been disproved
The stone it has been moved
The grave is now a groove
All debts are removed
Oh can't you see what love has done ?
Oh can't you see what love has done ?
Oh can't you see what love has done ?
What it's done to me ?
Love makes strange enemies
Makes love when love may please
The soul in and striptease
Hate brought to its knees
The Sky over our head
We can reach it from our bed
If you let me in your heart
And out of my head, head...
Oh can't you see what love has done ?
Oh can't you see what love has done ?
Oh can't you see what love has done ?
What it's doing to me ?
Oh oh oh
Oh oh oh
Please don't ever let me out of you
I've got no shame
oh no oh no
Oh can't you see what love has done ?
Oh can't you see ?
Oh can't you see what love has done ?
What it's doing to me ?
I know I hurt you and I made you cry
Did everything but murder you and I
But love left a window in the skies
And to love I rhapsodize
To every broken heart
For every heart that cries
Love left a window in the skies
And to love I rhapsodize
Ventana en los Cielos
Los grilletes están deshechos
Las balas dejan el arma
El calor que está en el sol
Nos mantendrá cuando no hay ninguno
Se ha refutado la regla
Se ha movido la piedra
La tumba es ahora un surco
Todas las deudas son quitadas, oh
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Lo qué me está haciendo ?
El amor hace enemigos extraños
Haz el amor cuando el amor puede satisfacer
El alma en un striptease
El odio traído a sus rodillas
El cielo sobre nuestras cabezas
Puedes alcanzarlo desde nuestra cama
Si me dejas entrar en tu corazón
Y fuera de mi cabeza, cabeza...
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Lo qué me está haciendo ?
Oh oh oh
Oh oh oh
Por favor no me dejes nunca fuera de aquí
No tengo ninguna vergüenza
Oh no, oh no
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Oh no puedes verlo ?
Oh no puedes ver lo que ha hecho el amor ?
Lo qué me está haciendo ?
Oh yo se que te lastimé y que te hice llorar
Hice todo, pero lo matamos tu y yo
Pero el amor dejó una ventana en los cielos
Y para amar yo recito poemas
Para cada corazón roto
Para cada corazón que grita
El amor dejó una ventana en los cielos
Y para amar yo recito poemas
http://www.youtube.com/watch?v=JQ4j6JMLLLo
L'èsser humà està condemnat a ser lliure
Tots els essers humans som lliures, tenim dret a elegir, ja que si no fos així partiriem de l'agressivitat. Tots tenim una certa llibertat però aquesta arriba fins a un punt, que formen part de les lleis i normes, i si no es compleixen ja no formem part del grup social.
Som lliures, podem elegir el camí que volguem, obiament el que ens agradi, ja que no estem forçats a elegir allò que no volem. Déu ens dona llibertat, i ens ajuda a seguir el camí.
El destí existeix?
Jo no crec en el destí ja que el destí és entés com una força natural que guia a les persones al llarg de la vida en un temps i un espai, bé, jo crec que a mesura que anem vivin, ens succeeixen coses, fets, que temps enrere no han estat planificades.
Crec que el destí és una mena de motivació mental, un ajut, un suggeriment per arribar a allò que volem fer o per animar el estat d'ànim del nostre futur perque sigui més segur i millor.
Crec que el destí és una mena de motivació mental, un ajut, un suggeriment per arribar a allò que volem fer o per animar el estat d'ànim del nostre futur perque sigui més segur i millor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
